La T.I.A. (perdó, el CNI) aterra a Barcelona

Més que quedar per prendre cafè, el que hauries d’haver fet, Rosa, és avisar-me que anaves a la setmana de la BCNegra, que t’hi hauria acompanyat, encara que fos d’amagat, amb gavardina i ulleres fosques. Dic això perquè fa uns anys (suposo que ho recordaràs) llegir novel·la negra, policíaca o detectivesca —que mai no he sabut si formen part del mateix gènere o en són de distints— era vist com una mena de baixesa intel·lectual i jo, que volia donar imatge de setciències, llegia aquestes històries de detectius entaforat sota els llençols del llit i no ho explicava a ningú. Ara, però, sembla que està de moda, i ho celebro!

El meu problema amb aquest tipus de novel·les, a part de no saber el gènere exacte —bé, en realitat, t’haig de dir que no m’interessa gaire classificar els llibres com si parléssim de ramat— és que vaig quedar bocabadat amb els tres primers grans herois de què vaig tenir notícia: Sherlock Holmes, August Dupin i el pare Brown. Després, ja no he pogut seguir incondicionalment cap protagonista més. I ho he provat amb afany, però ni Carvalho ni Montalbano, ni tan sols la parella Blomkvist i Salander, han aconseguit enganxar-me com aquells tres primers. Bé, et confessaré que només em van captar l’atenció d’aquesta manera una altra parella de detectius: Mortadel·lo i Filemó (magníficament traduïts al català per la Tina Vallès ara farà un any, per cert!).

Un dia em va caure a les mans un còmic seu: Mundial 78. Amb sis anys vaig comprendre que vivia en un país estrany, que el gol que va fallar Cardeñosa contra Brasil més que una anècdota era el retrat d’una manera de ser i que Ibáñez ho copsava a la perfecció. Amb el pas dels anys m’he anat mirant les desventures de tota aquesta caterva divertidíssima cada vegada amb més indiferència, però mai no he deixat de pensar que Espanya funcionava si fa no fa com la T.I.A.

Des de fa unes setmanes, a tot arreu llegeixo, sento i veig que les instal·lacions de la T.I.A. (perdó, del CNI) del carrer Diagonal, número 666, de Barcelona, són un formiguer d’agents dels serveis d’intel·ligència espanyols que vénen a Catalunya disposats a boicotejar el procés sobiranista. El primer cop que ho vaig llegir pensava que era una falsa alarma o un esquetx de la setmana de la BCNegra, perquè no haurien de ser secretes aquestes reverberacions de les clavegueres de l’Estat?

En qualsevol cas, Rosa, sí que estic segur que els rumors que relacionen l’agència Método 3 amb el CNI són infundats, no poden ser tan sapastres; fins i tot Mortadel·lo i Filemó serien incapaços de refiar-se d’una agència que està pràcticament en fallida i que els podia vendre per un plat de llenties i uns quants euros. Ara bé, per si de cas, pregaria al president Mas i a Junqueras que no organitzin la consulta sobiranista durant el Carnaval, no fos cas que, experts com són en disfresses, poguessin conspirar a lloure aquell dia.

(Article publicat al setmanari El 3 de vuit, el 22 de febrer de 2013)

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: