Quan la llengua perd la lògica

«Fill d’una família obrera de Màlaga, sociòleg de professió i cap de gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero durant el període d’oposició, el dia que va caure a les seves mans el famós llibre de Lakoff va creure que trobava una pedra filosofal per als problemes de comunicació política del PSOE.»

Fragment d’un article d’Enric Juliana, a La Vanguardia, de 24 d’octubre de 2012.

UN ALTRE EXEMPLE

«La primera part del Barça ha estat un autèntic monòleg. Possessió i circulació en territori ‘blue’, amb paciència, a l’espera de l’oportunitat. I aquestes han arribat en repetides ocasions, sobretot mitjançant Cesc, desencertat en dues rematades amb la seva cama esquerra, quan el gol semblava cantat. El Chelsea, que ho apostava tot al contraatac, ha obtingut el seu premi instants abans del descans, en una ràpida acció en què Drogba ha aprofitat una centrada de Ramires. 1-0 i gerro d’aigua freda per a un Barça molt superior fins al moment.»

Crònica de les semifinals de la Champions de l’any passat a la web del F.C.Barcelona.

TEXTOS CORREGITS

«Fill d’una família obrera de Màlaga, sociòleg de professió i cap de gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero durant el període d’oposició, el dia que li va caure a les mans el famós llibre de Lakoff va creure que trobava una pedra filosofal per als problemes de comunicació política del PSOE.»

Fragment d’un article d’Enric Juliana, a La Vanguardia, de 24 d’octubre de 2012.

«La primera part del Barça ha estat un autèntic monòleg. Possessió i circulació en territori ‘blue’, amb paciència, a l’espera de l’oportunitat. I aquestes han arribat en repetides ocasions, sobretot mitjançant Cesc, desencertat en dues rematades amb la cama esquerra, quan el gol semblava cantat. El Chelsea, que ho apostava tot al contraatac, ha obtingut el seu premi instants abans del descans, en una ràpida acció en què Drogba ha aprofitat una centrada de Ramires. 1-0 i gerro d’aigua freda per a un Barça molt superior fins al moment.»

Crònica de les semifinals de la Champions de l’any passat a la web del F.C.Barcelona.

  • La catanyolada d’aquests textos podríem dir que és una anglocatanyolada. El fet és que cada vegada amb més insistència veiem (i sentim) com apareixen possessius a dojo en la nostra parla (també en castellà) a causa de la influència de l’anglès. En els exemples que hem copiat en veiem dos casos típics. Algú coneix un futbolista que sigui capaç de xutar amb la cama d’un altre? (Bé, sí, hi ha el Pepe, però ell no xuta amb la cama dels altres, sinó que xuta les cames directament!) Llavors, per què cal dir «amb la seva cama esquerra»? I a l’article d’en Juliana, el mateix, si li cau a les mans a Zapatero, ja se sap que són les seves, no cal dir-ho!

Segurament en veurem més casos, així que pareu-hi atenció!

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: