Garantir la pervivència

Gràcies per la floreta, Rosa; però no sóc tan jove. Conec en Carrascal i em mantenia despert fins tard per escoltar-ne els editorials de mitjanit i sentir-li recitar aquells titulars de diaris internacionals, especialment el del Frankfurter Allgemeine. No perquè entengués l’alemany —malauradament no el parlo—, sinó perquè era la primera vegada que percebia que algú donava importància a allò que passava (i importava) fora d’Espanya i, per què no dir-ho, perquè el personatge tenia una certa tirada entre el jovent i l’endemà era protagonista de bona part de les nostres converses, per bé o per mal, que sempre n’hi ha de tots colors. 

Pel que fa al canvi de discurs*, sincerament, no em fa ni fred ni calor. A hores d’ara, crec que esperar missatges conciliadors o comprensius més enllà de l’Ebre és una quimera, una il·lusió. Esmentes també Tierno Galván, i podríem afegir-hi Agustín García Calvo o José Luis Aranguren a aquesta nòmina d’intel·lectuals que feien d’Espanya un país puixant en l’àmbit del pensament en un moment en què, a més, es vivia una situació molt complicada. Tots tres són morts. I no han aparegut deixebles del seu nivell, ni les seves idees han agafat força en la societat actual. Em temo que d’aquell ambient efervescent que t’ho recordes no en queden ni els encenalls.

Què se n’ha fet de les persones d’esquerres d’Espanya? On són quan es vilipendia els catalans? Mai no se senten veus contra la lapidació contínua que patim en certs mitjans de comunicació o quan se’ns nega sistemàticament el dret a decidir el nostre futur. Ara, si es tracta de defensar el dret a fer-ho de palestins o saharauis, llavors les cues d’activistes que demanen hora per dir-hi la seva no tenen res a envejar a les de les oficines de l’INEM.

Fa uns dies, un català insigne, el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, va dir que estava en contra del matrimoni homosexual perquè no garantia la pervivència de l’espècie. Efectivament, com pots imaginar, una munió d’aquestes persones de tarannà esquerranós, liberal i progressista va posar el crit al cel. Ben fet; els homosexuals han de tenir el dret a decidir amb qui es casen i com volen organitzar-se la vida. Jo també voldria que hi hagués moviments socials que defensessin el nostre dret a decidir i, en conseqüència, el dret a perviure com a poble.

A mi, Rosa, fets d’aquest tipus em fan recordar la tòpica frase d’en Companys: «Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.» Sempre que l’havia sentida (o llegida) en boca d’algun tertulià o d’algun periodista em semblava que amagava un tuf de maniqueisme; però el cert és que si et mires la realitat amb una mica de perspectiva, amb voluntat d’objectivitat, la frase s’hi ajusta extraordinàriament.

Així que, seguint les ensenyances del benvolgut José María Carrascal, fixem-nos en l’exterior. Llegim el Frankfurter Allgemeine, Le Monde, The Times o el New York Times i, sobretot, expliquem-nos-hi, allà on calgui. Potser no trobarem aliats ni complicitats, però almenys aprendrem idiomes, que amb la situació que patim mai no se sap si ens tocarà agafar el portant.

(Article publicat a El 3 de vuit, el 8 de març de 2013)

*Aquesta columna contesta una altra en què es feia referència a un article publicat per José María Carrascal a l’ABC l’any 1978. Aquí, hi podreu accedir a l’article esmentat, si ho desitgeu.

Anuncis

About aixòcomesdiu


One response to “Garantir la pervivència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: