Fastigosament ric

Avui defugiré donar-te la meva opinió sobre tomàquets, tomates, tomàtigues, tomaques i un enfilall inacabable de noms que té aquest fruit. Se sol dir que a taula no s’ha de parlar de política ni de religió, jo hi afegiria que tampoc no s’ha de parlar dels noms de plantes, peixos, fruites… almenys quan hi ha comensals d’arreu dels Països Catalans! Si més no, jo me n’estic.

Sí que voldria, però, parlar-te d’un descobriment literari. Podria dir que d’un descobriment a l’engròs, perquè he topat de cop amb un autor desconegut —per a mi— i amb una editorial petita, jove i amb molta empenta. Començaré per l’editorial, Edicions del Periscopi. Amb només sis títols al catàleg (si no vaig errat), aquesta editorial demostra que no cal ser un gegant editorial per fer les coses bé. Començant per les il·lustracions de les cobertes, passant per l’esment explícit de bona part de la gent implicada en la creació del llibre (traductor, correctors, il·lustradors, treballadors, editor…) i acabant amb una selecció de títols gens convencional, el producte que arriba al mercat és de primera qualitat. Una cosa que hauria de ser habitual, però que sembla extraordinària quan estàs acostumat a trobar llibres d’editorials molt importants amb greus deficiències. No vull dir amb això que aquesta editorial sigui una excepció, ja sabem que Raig Verd, Libros del Asteroide o Editorial minúscula, entre d’altres, també tenen una cura especial dels llibres que publiquen.

La novel·la que he tingut la sort de llegir és Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, de Mohsin Hamid. I dic sort perquè, amb aquest títol, jo no m’hi hauria acostat mai, si no fos perquè les portades d’Edicions del Periscopi em recorden a les columnes dels diaris de paper i criden l’atenció des de les prestatgeries de les llibreries. Doncs bé, aquesta novel·la, que és una paròdia dels llibres d’autoajuda empresarial, explica amb un to càustic, però entendridor alhora, la història d’un nen pobre que esdevé ric —fastigosament ric— al llarg del seu periple vital. Si la llegeixes, hi podràs trobar amor, sexe, violència, religió, conflictes de gènere, descripcions sociològiques i econòmiques en una ubicació indeterminada de l’Àsia (sense noms concrets), però que no ens resulta aliena.

A més, patim la desgràcia que el tema central i que dóna títol al llibre és d’una actualitat que fa feredat. Els dotze capítols comencen amb uns consells (la paròdia n’és una de les gràcies) i n’hi ha un, una frase, que potser hauríem d’emmarcar en els despatxos d’alguns prebosts: «No es pot arribar a ser fastigosament ric sense una certa falta d’escrúpols, sigui a l’Àsia o en qualsevol altre lloc.» Tot i així, Hamid no adoctrina, no sembla que faci judicis de valor apriorístics, deixa que el lector en faci la lectura, i en un món de blancs i negres això sempre s’agraeix.

En definitiva, Rosa, paga la pena de passar un vespre d’estiu gaudint aquesta novel·la, mentre piques unes rodanxes de tomàquet —de tomàquet de debò— ruixades amb oli d’oliva i salpebrades.

(Article publicat a El 3 de vuit el 23 d’agost de 2013)

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: