Armar un tol·le-tol·le

Encetem avui una secció al blog on encabirem articles sobre llengua que ens semblin interessants. Comencem amb un sobre la polèmica de l’adaptació al català del mot argentí escrache, que va publicar el lingüista David Paloma al suplement cultural del diari El Punt Avui el proppassat dia 20 de setembre. Hi afegim l’enllaç d’un article de Sus Martí al diari digital Núvol, on podreu llegir un resum de les diferents solucions que s’hi han adoptat o proposat.

El 5 d’abril de 2013 la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va difondre un vídeo a les xarxes socials per demanar el suport dels ciutadans. “Som els desnonats i entre nosaltres hi ha militants de tots els partits”. El suport esmentat avala l’escrache, terme d’origen argentí que designa la manifestació davant el domicili particular o laboral d’algú per retreure-li el comportament o la responsabilitat en un problema social. Amb l’escrache es va reobrir el debat de la dificultat de traduir determinats termes. ¿Com se n’havia de dir en català: encalç, escarn, escarni, escratx, aüc, assetjament públic, pressió pública…? Les possibilitats eren diverses i els mitjans ja ho han anat solucionant d’una manera o altra: deixar el terme sense traduir ha estat també una opció.

Per casualitat he llegit ara l’escena en què els jueus protesten cridant contra l’intent de Pilat d’alliberar Jesús. Parlo del Nou Testament. Els evangelis sinòptics expliquen simplement que els jueus cridavenCrucifige eum!, ‘crucifiqueu-lo’. La crucifixió, diu la Bíblia ecumènica, era el turment més cruel que les lleis romanes permetien d’aplicar als qui no eren ciutadans romans. Però Sant Joan (19, 15) hi fa precedir l’imperatiu del verb tollere: ‘Fora, fora!’, que en llatí és Tolle, tolle! i que el diccionari normatiu entra com a tol·le-tol·le, amb ela geminada i amb el significat de ‘clamor d’indignació contra algú o alguna cosa’. Per exemple: Van armar un tol·le-tol·le contra l’orador (extret del Gran diccionari de la llengua catalana, d’Enciclopèdia).

Podria ser que en futurs tol·le-tol·les algú pensés a utilitzar aquesta fórmula de clamor i que la volgués dir amb reducció vocàlica. Cal recordar, arribats aquí, que el Diccionari ortogràfic i de pronúncia, de Jordi Bruguera, recull fins a 44 llatinismes que no es redueixen: des de de facto a delirium tremens, passant per tol·le-tol·le.

Destacat
Hi ha diverses modalitats d’escrache o tol·le-tol·le. La més coneguda és la manifestació davant el domicili o el lloc de treball d’algú, però també hi ha la col·locació de pancartes a prop del domicili de la persona a qui es vol denunciar, les pintades amb aerosol, el teatre de carrer, les graellades…

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: