Com parlen els polítics catalans?

Rac1-logoLa setmana passada ens van convidar al programa 14/15, de la secció d’informatius de RAC1. La idea era resumir en unes poques línies què en pensem de la llengua dels polítics catalans. Concretament, dels líders dels partits amb representació parlamentària. El format del programa és  força desimbolt i l’anàlisi pretenia ser més divertida i irònica que no pas acadèmica.

En la gravació, que dura poc més de dos minuts i mig, podreu escoltar en primer lloc l’opinió de l’editor d’estil de La Vanguardia en català, el filòleg Magí Camps, i després la nostra anàlisi, com si jutgéssim els jugadors del Barça.

Us pengem l’àudio i, a continuació, la transcripció de la nostra intervenció, emesa el proppassat dissabte, 2 de novembre.

ARTUR MAS:

Sobri. Moderat. També en la llengua. Hom diu que és capaç de contenir-se i no pronunciar paraules com independència durant setmanes. De vegades, se li escapa alguna espanyolada com merma, amb dues emes. A Catalunya, però, sabem que se l’estima molt, perquè la remarca amb dues enes palatals.

ORIOL JUNQUERAS:

Es nota que és professor, que domina l’art d’explicar-se. Té un català força correcte, però quan diu que s’han de millorar les rentes dels treballadors, i no les rendes, o «resulta de que hi han grups al Parlament», deixa clar per què es va dedicar a la història i no a la llengua.

PERE NAVARRO:

Tot i que pot regalar-nos joies com la dubta, amb la a ben oberta, parla un català acceptable. No obstant això, és capaç de dir que no escolta el clam de l’independentisme al carrer, quan, en realitat, vol dir que no el sent.

ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHO:

Ens ho posa fàcil: té un to de veu prou alt perquè la senti tothom. De manera que podem constatar, per exemple, com reparteix as a tort i a dret: deuta, abisma. O es baralla amb els pronoms febles, com el famós dir-lis.

JOAN HERRERA:

Ens adverteix dels perills del capitalisme d’una manera tan propera que fins i tot catalanitza els neoliberals en neolliberals. I quan utilitza la frase feta «la mare dels ous» fa la “s” sorda i no sabem si parla d’ous de debò o de sous.

ALBERT RIVERA:

Juga amb desavantatge: només li podem analitzar el català el 50 % del temps. Així i tot, podem detectar que té problemes amb les preposicions davant d’infinitiu o pot arribar a confondre el sinus matemàtic amb el si de les institucions.

DAVID FERNÁNDEZ:

Trempat. Arrauxat. O hauríem de dir-ne trempada i arrauxada? I és que tant d’ús no sexista del llenguatge ens fa difícil saber de què o de qui parlem. Habitualment tampoc no distingeix la s sorda i la s sonora.

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: