En perdre la paraula, perdem la memòria

Rosa, volia parlar-te sobre el documental Nosaltres, els valencians, que va emetre TV3 el 29 d’octubre. Volia dir-te que d’un temps ençà tenia la sensació que al País Valencià hi havia un altre sentiment respecte al territori i la llengua; que no em canso de sentir admiració per la gent que hi lluita, com ara Joan F. Mira, Vicent Partal, Eliseu Climent i tants d’altres. Volia explicar-te que veient aquest documental, malgrat que hi ha alguns punts de vista i declaracions amb què no estic gens d’acord, se m’havia encomanat  un optimisme moderat (que mai no havia sentit abans) envers la terra que em va veure néixer.

Tanmateix, dimarts, Alberto Fabra va anunciar que tancava Canal 9, i te’n vull donar l’opinió.

Han malbaratat el país, amb la col·laboració de tothom que els ha votat. Han destruït el sistema sanitari i educatiu; la Generalitat està intervinguda per Espanya; han presumit de ciutats de les Ciències, de les Arts, de la Llum i del Cinema, i no han invertit un sol euro perquè les arts, les ciències, el cinema i la cultura —en general, i menys encara la valenciana— disposin dels mitjans mínims necessaris. Això sí, han construït pertot i més enllà, fins i tot, un aeroport on l’únic avió que hi ha posat les ales és el de l’horrorosa escultura que el guarneix.

Ara, per acabar d’adobar-ho tot plegat, tancaran Canal 9. A més, la decisió es pren arran de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de decretar nul l’ERO a què va sotmetre el govern valencià l’ens de Ràdio i Televisió Valenciana, amb més de 1.000 treballadors afectats que s’hi haurien de readmetre. Diu Fabra que no hi ha diners per readmetre’ls: coartada infantil ad hoc.

Sovint he criticat la tasca de Canal 9, per folklòrica, per regionalista, per ineficaç, per esbiaixada, perquè han fet llistes de paraules prohibides per sonar a catalanes (ai, Amadeu Fabregat!), perquè no han doblat mai les pel·lícules de l’oest, perquè donava les notícies l’impresentable de Lluís Motes, perquè han donat espais a Bárbara Rey, a la copla, al Papa, a la Fórmula 1, a la Copa Amèrica de vela i a la mare que els va parir —sempre que no parlés en valencià, esclar. Així i tot, Rosa, encara hi havia espais per a programes culturals —i en valencià— i professionals com Eugeni Alemany, Amàlia Garrigós i altres, periodistes que han fet una tasca impagable i que creuen en el país i en la seva cultura.

És possible que RTVV sigui inviable econòmicament —no en tinc ni idea de números—, però el que és inqüestionable és que no ho pagaran els responsables (des de Lerma a Fabra, passant per Zaplana i Camps), sinó que ho pagarà el poble valencià, que l’endemà del tancament no tindrà cap finestra mediàtica on emmirallar-se en valencià.

(Article publicat el 8 de novembre de 2013 al setmanari El 3 de vuit)

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: