‘Smiley’ i el sexe en català

ImprimirTens raó, Rosa. Deixem de banda uns dies la política i prenguem aire, que tindrem temps de dir-hi la nostra a bastament en els pròxims mesos.

En aquestes setmanes proppassades, he anat a dues representacions teatrals a Cal Bolet: Cosmètica de l’enemic i Smiley. La primera és una adaptació de la novel•la del mateix nom de l’escriptora Amélie Nothomb. Hi destaquen les interpretacions de Lluís Soler i Xavier Ripoll, en un muntatge en què es barreja l’humor negre i la sensació de claustrofòbia existencial que porta l’espectador a fer un viatge a les parts més fosques i amagades de la consciència de l’ésser humà. Smiley, de la companyia Flyhard, escrita per Guillem Clua, és molt més lleugera, quant al contingut. És la història d’amor d’una parella d’homosexuals, explicada amb molt d’optimisme, amb incisos explicatius —i originals— del món gai per als heterosexuals, i fa passar una estona molt divertida a l’espectador.

Deus pensar que no tenen gaire a veure l’una amb l’altra; no obstant això, hi vaig trobar uns quants punts en comú: em van agradar, la parella d’actors que hi actuen en cadascuna fan una interpretació sensacional i parlen de follar.

El cas és que el que a Cosmètica de l’enemic va ser només una paraula interruptus —només un trist follar—, a Smiley es va convertir en una orgia verbal: follar, córrer-se, fotre un polvo, txupar-me-la, mots amanits entre agulletes, posses, petxugues i hombros i uns quants barbarismes més. No discutiré si follar, el cas més problemàtic dels que hi esmento, és correcte en català en el sentit de “fer l’acte sexual” (definició de l’Institut d’Estudis Catalans). En el més nostrat de trepitjar el raïm ja sabem que sí que ho és. En qualsevol cas, tothom tindria al cap una llista d’expressions o verbs que en poden fer el fet, ja siguin més o menys locals, com ara cardar, boixar, pitjar o catxar; més o menys eufemístics, com fer-ho, pegar-ne un o fer xiquets; onomatopeics com nyaca-nyaca, nyiqui-nyiqui, triqui-triqui

La qüestió que em plantejo és: no és possible parlar de sexe (o, en general, col•loquialment) en un català genuí, que no estigui empeltat de castellanismes? O és aquesta una tara que ens hem d’empassar tant sí com no? Els creadors i els comunicadors han de ser responsables de transmetre un català col•loquial genuí —i si cal, de crear-lo—, i si no en saben, que demanin ajuda.

Rosa, com destrempa no viure en un país normal!

(Article publicat el 5 de desembre de 2013 al setmanari El 3 de vuit)

Anuncis

About aixòcomesdiu


One response to “‘Smiley’ i el sexe en català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: