ENTREVISTA A EDUARD MÁRQUEZ

20140131_114414Us transcrivim l’entrevista que vam tenir l’oportunitat de fer-li a l’Eduard Márquez per al diari El 3 de vuit:

Eduard Márquez, nascut a Barcelona l’any 1960, ha publicat obres de poesia, reculls de contes i novel·les per a nens i adults. Actualment, compagina la seva professió d’escriptor amb classes com a professor de novel·la a l’Ateneu Barcelonès i col·laboracions a mitjans de comunicació, com ara Catalunya Ràdio. El proppassat dijous 23 de gener va oferir una xerrada als alumnes de l’Escola de lletres de l’Odissea a l’Escorxador de Vilafranca sobre la seva última novel·la, L’últim dia abans de demà, finalista del Premi Crexells de 2012. 

A L’últim dia abans de demà hi ha un canvi remarcable pel que fa a la localització temporal i geogràfica respecte a les tres darreres novel·les. ¿Són records personals? 

Cada història imposa les seves condicions. En aquest cas, com que la novel·la té una certa dimensió autobiogràfica, la localització havia de ser la corresponent als fets que s’hi narren. I això vol dir parlar del barri en què vaig créixer, de l’escola, de la universitat… De Barcelona i dels llocs on passàvem les vacances o els caps de setmana.

En llegir-la, sembla que aquell mirall que Saint-Real deia que era la novel·la, i que Rodoreda trencava per explicar-la, l’heu esbocinat per complet. ¿Per què vau decidir que la història necessitava aquesta tècnica narrativa? 

Perquè vaig pensar que la superposició, aparentment arbitrària, dels diferents plans temporals s’aproparia més al funcionament, sovint imprevisible i desconcertant, de la memòria. 

La narració és trasbalsadora. ¿Creu que l’austeritat estilística que destil·la, fins i tot des del punt de vista tipogràfic, ajuda a augmentar-ne l’emoció que transmet la trama? 

Un dels grans reptes d’escriure és trobar l’adequació entre fons i forma, és a dir, entre la història que es vol explicar i la manera (narrativa i estilística) de plasmar-la sobre el paper. En plantejar-me aquesta novel·la, vaig tenir molt clar que la història exigia la màxima austeritat (narrativa, estilística i, per què no, tipogràfica). Menys és més. Continuo fidel a aquesta idea. 

Crida l’atenció l’aparició del castellà en algunes escenes de la novel·la. ¿Aquest tret té alguna intenció concreta, més enllà de crear un ambient versemblant? 

Sí, efectivament, aquesta era la intenció. No m’imaginava, per exemple, els hermanos de La Salle parlant en català… 

Per cert, ¿heu traduït la novel·la al castellà o l’heu reescrita? 

Primer, la vaig escriure en català i, després, la vaig traduir al castellà. Durant el procés de traducció, però, trobava algunes solucions millors i tornava al català per retocar-lo. Va ser un procés d’anada i tornada d’una llengua a l’altra molt interessant i enriquidor. 

I parlant de traduccions, la vostra obra s’ha traduït a hongarès, turc, italià, castellà, alemany i portuguès. L’editorial Red Dust Books d’Estats Units publicarà la traducció a l’anglès de Zugzwang (el vostre primer recull de contes) a començament de 2015. ¿Què suposa per a un escriptor veure que els seus llibres interessen a altres cultures? 

Fonamentalment, representa ampliar el cercle de lectors. En el meu cas, no multituds, però tant li fa. Emociona saber que poden llegir-te a llocs tan diferents, amb tradicions literàries tan diverses.  I, al mateix temps, genera curiositat: com rebran el llibre, quina lectura en faran, què en treuran… 

Teòricament, aquestes traduccions també suposen més ingressos. Perdoneu-me la indiscreció: ¿es pot viure d’escriure llibres avui dia? 

Autors de no gaire tirada com jo, no. Durant un temps, fa uns anys, si sumaves els drets d’autor i els ingressos derivats, indirectament, dels llibres (per exemple, xerrades i clubs de lectura), podia ser, però actualment, amb la davallada generalitzada de les vendes (a la qual caldria afegir l’augment imparable del pirateig i de la socialització de llibres) i amb l’eliminació de les activitats culturals per part de les institucions, ja no és viable. 

A part de la vostra feina com a escriptor, us podem sentir col·laborant-hi a diversos programes de Catalunya Ràdio i també feu classes d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès. ¿No teniu la sensació que hi ha més escriptors (o aprenents d’escriptor) que no pas lectors? 

Sí, molts escriptors per a pocs lectors. El problema és que tothom es veu amb cor d’escriure… 

¿Quins consells heu donat als alumnes de l’Escola de lletres de l’Odissea? 

Com tot a la vida, l’escriptura només necessita paciència (per aprendre l’ofici i per perseverar en el treball diari i constant), passió (per entusiasmar-se amb les històries i amb l’escriptura) i amor (per fer les coses ben fetes i amb compromís i respecte).

(Entrevista publicada a la contraportada de El 3 de vuit el dia 31 de gener)

Anuncis

About aixòcomesdiu


2 responses to “ENTREVISTA A EDUARD MÁRQUEZ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: