Res de nou

Que Raimon no era independentista ja ens ho imaginàvem, Rosa. Les declaracions que va fer al programa El suplement de Catalunya Ràdio ho van deixar clar.

Pel que fa a les reaccions, n’hem vist de tots colors, a Catalunya, alguns van posar el crit en el cel. N’han dit penjaments, del xativí, i, com escrivia en aquest mateix diari César Martín, alguns hi van brandar l’adjectiu maleït, anatemitzat: botifler. Molts altres en van defensar la llibertat d’expressió i de pensament —hi cap cap altra possibilitat per a una persona amb sentit comú? Al País Valencià, però, les declaracions van passar més aviat desapercebudes i, en tot cas, les referències més rellevants van servir per estigmatitzar els independentistes, tan dolents que es fiquen fins i tot amb el pobre Raimon, tan assenyat, tan valencià, que no vol la independència; no obstant això, nosaltres mai no en parlem als mitjans de comunicació perquè canta en català.

Explicava Raimon que “no és independentista perquè no ho té clar”, perquè pensa que podria créixer l’anticatalanisme al País Valencià si es creés un estat català al Principat, la qual cosa perjudicaria la llengua i la cultura pròpia. És possible que tingui raó, l’anticatalanisme encara podria créixer més; per exemple, podrien ficar en guetos els valencianoparlants o exhibir-los com un souvenir en un museu etnològic hipermodern —dissenyat per Calatrava, esclar!

Què vols que et digui, Rosa. L’anticatalanisme al País Valencià no disminuirà perquè els de més al nord del Sènia seguim callats i submisos. He viscut episodis d’odi al català (valencià) d’ençà que tinc memòria, ens han llançat de tot a les manifestacions, tothom recorda els atemptats terroristes a Fuster o l’assassinat d’en Guillem Agulló. I això per no parlar dels dictàmens polítics.

El cap de setmana passat, uns militants del Grupo de Acción Valencianista —l’adjectiu deu ser per fer broma— van atonyinar uns xiquets que anaven a una trobada organitzada per Escola Valenciana a Benirredrà, comarca de la Safor. Conseqüències? Cap, els membres del GAV agraeixen públicament a les forces de seguretat (a les xarxes socials) que evitessin que els catalanistes (sic!) provoquessin aldarulls.

Entenc l’angoixa de Raimon. Els que li discuteixen el dret a expressar-la són uns rucs; però no es pot ser tan ingenu, no tractaran millor la cultura i la llengua per ser bons xiquets, que la Història ens ho ha demostrat cíclicament.

Res de nou.

(Article publicat a El 3 de vuit el divendre 23 de maig de 2014)

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: