VIDA CULTURAL A VILA

Creu-me, Rosa, tenia la intenció de donar-ne l’opinió, del concepte conversa virtual i de l’amistat (que se’n pot derivar) a través de les xarxes socials; però l’actualitat mana —com repeteix a tort i a dret el suat clixé periodístic. Això sí, no t’espantis, que no faré un al·legat contra els borbons ni esmolaré cap tecla per a quan vingui aquest mes de juny (o de novembre). Aquesta vegada em veig empès a presumir de vila i de l’activitat cultural que hi té lloc.

No sé quina opinió en tindràs tu, que ets una persona tan involucrada fa tants anys en els moviments culturals de Vilafranca. A mi, la primera vegada (fa ja més de dotze anys) que vaig veure una agenda d’activitats culturals a La Fura —no l’hi diguis al Ricard—, em va venir salivera. No m’ho podia creure. En una setmana de la Vilafranca del mes de març de 2002 s’organitzaven més actes que en un any sencer a Santa Pola.

El cert és que aquestes últimes setmanes he tingut la sort d’assistir a uns quants d’aquests actes i volia fer-te’n esment, i deixar constància de la gratitud que sento envers organitzadors i, sobretot, envers els protagonistes, per suggerir-nos formes distintes de veure (i viure) la vida. Entre d’altres, he pogut emocionar-me amb la presentació de Fulles d’herba, de Walt Whitman (traduït per Jaume C. Pons Alorda) i Per entre els dies, de Martin Sorescu (traduït per Corina Oproae i Xavier Montoliu), organitzada per la llibreria l’Odissea; he pogut reflexionar amb les presentacions organitzades per La Cultural dels llibres de Sergio Chejfec (Modo linterna) i Carlos Skliar (Hablar con desconocidos), tots dos publicats per Candaya, una editorial penedesenca nascuda ara fa 10 anys; o xalar amb els diversos actes de la programació del festival En Veu Alta (EVA), que curiosament també celebra la desena edició, i que dissenya amb mestria la seva directora, la Jordina Biosca.

Vull subratllar, però, un concert de la cantautora Meritxell Gené, que finalment es va celebrar a l’Auditori del Vinseum. En el seu últim treball, Així t’escau la melangia,ha posat música als versos de Màrius Torres. A mi m’enamora la veu imbricada de tots dos, poeta i cantautora; però gairebé tant com la veu m’encisen els seus silencis, aquells instants que semblen infinits, entre paraula i paraula, acord i acord, per por de trencar la bellesa tot just enunciada, aquell moment que «en el silenci obscur d’unes parpelles closes/que tanca l’Univers en el meu esperit,/la música s’enlaira.»

 

(Article publicat a El 3 de vuit el dia 6 de juny de 2014)

 

 

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: