Aritmètica política

800px-Einstein_blackboardVas parlar de La guerra dels mons i he fet una recerca per veure quanta gent es va empassar la dramatització. Aproximadament 1.200.000 d’oients, d’una audiència total de 6 milions, van patir atacs de pànic per la fabulosa interpretació radiofònica de la novel·la de H.G. Wells, d’Orson Welles i el Mercury Theatre. D’aquests sis milions, el 28 % dels que tenien estudis universitaris van jutjar que era un fet real, el 36 % dels que tenien estudis secundaris i el 46 % dels que tenien estudis primaris, segons un estudi del psicòleg Hadley Cantril, de la Universitat de Princeton. Potser per això els governs no tenen massa cura mai de l’educació, no fos cas.

Bé, no tots. La Generalitat de Catalunya (i en conseqüència també la valenciana; tothom té els mateixos drets, oi?) haurà de pagar 6.057 euros anuals a les famílies que es vegin iobligades a matricular als seus fills en centres privats per estudiar en espanyol o valencià. Quin seria el cost? 6.057 × 120.005 (5 alumnes catalans que no poden estudiar en castellà i 120.000 alumnes valencians que no poden estudiar en valencià) = 726.870.285 euros anuals. No-res per a Wert.

I ja que parlo de polítics, hi afegiré unes quantes xifres més. A Espanya hi ha 10.000 aforats, és a dir, persones «que es beneficien d’una jurisdicció privilegiada» (el nostre diccionari normatiu dixit). Et semblen pocs? Hi ha algunes fonts que eleven la xifra fins als 250.000, però si ho vols comparar, a Alemanya, per exemple, no existeix aquesta figura. I el nombre d’indultats, Rosa? Des de 1996, un total de 10.350, la majoria dels quals polítics, financers i agents de policia. Una mica sospitós tot plegat.

Més números encara, 39 eurodiputats espanyols van participar en una SICAV (societat d’inversió de capital variable) de Luxemburg entre els anys 1994 i 2009. Les SICAV, per entendre’ns, són una mena de paradisos fiscals creats per burlar les obligacions fiscals. I, ai las!, entre els que hi van participar trobem l’actual ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, contribuents espanyolíssims com ara Rosa Díez, Elena Valenciano, Mayor Oreja, i també catalans com Raimon Obiols o Maria Badia (ve de lluny això del PSC!). A hores d’ara, només ha dimitit 1 dels 39: Willy Meyer d’Izquierda Unida.

Mentrestant, Fernández Díaz diu que una Catalunya independent seria terreny adobat per al crim organitzat. Doncs jo, llegint aquestes xifres, tinc la impressió que els de l’hampa són uns aficionats.

(Article publicat al setmanari El 3 de vuit el 27 de juny de 2014)

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: