Sense oliveres

 

Si parlem de biblioteques, Rosa, en el meu imaginari no n’hi ha cap que pugui desbancar del lloc d’honor La biblioteca de Babel. Em pots dir que no s’hi val, que aquesta és imaginària, que és només un conte de Borges. En sóc conscient, però no hi puc fer més! Quan entro a qualsevol d’elles, em ve al cap «El universo (que otros llaman la Biblioteca)» que es compon d’un «número indefinido, y tal vez infinito, de galerías hexagonales (…)» i llavors totes em semblen un pàl·lid reflex d’aquella biblioteca borgiana ideal.

Malgrat que és un conte força críptic, hi entreveig dues idees genials: d’una banda, la ja esmentada de la biblioteca infinita, que després Umberto Eco va recrear a El nom de la rosa i a la qual Jean-Jacques Annaud va posar imatges en l’adaptació cinematogràfica de la novel·la; l’altra és l’esperança que expressa el narrador perquè «en algún anaquel de algún hexágono (…) debe existir un libro que sea cifra y el compendio perfecto de todos los demás (…)» i, per tant, si algú el llegís i el comprengués li seria desvetllada la Veritat universal.

Fa uns 15 anys, quan treballava de recepcionista en un hotel de Guardamar del Segura —sí, el poble fronterer del català meridional—, vaig conèixer un noi que assistia als cursos d’estiu que organitzava allà la Universitat d’Alacant. Cada nit, m’explicava en anglès les meravelles que havia descobert del poble —sobretot em parlava de les coses que podia fer en plena llibertat, tan diferents a les del seu país. Un dia em va voler explicar una cosa més íntima i es va posar a plorar. Tenia xicota, però s’havien de veure d’amagat. Em va explicar una versió del Romeu i Julieta a l’estil de l’Orient Mitjà. Ell es deia Bassir i era palestí, ella es deia Idit i era jueva. Tenien prohibit ser parella, però no pels pares com en la tragèdia clàssica, sinó per llei —jueva, esclar.

Hi vaig perdre el contacte després d’aquell estiu, però hi penso sovint. Cada vegada que surt a les notícies Gaza em ve una mena d’angoixa profunda de veure-li la cara entre els morts o entre els fanàtics que branden Kalàixnikovs. En una de les seves visites nocturnes em va dir que estava convençut que algun dia acabaria entrant a formar part d’una organització com Hamas, perquè no hi veia cap altra sortida al conflicte que la violència. No volia seguir vivint sense oliveres en un camp de concentració.

Sisplau, Rosa, si coneixes el lector d’aquell llibre ideal de La biblioteca de Babel borgiana, demana-li que l’escanegi i el pengi al Facebook, que la humanitat el necessita.

(Article publicat al setmanari El 3 de vuit el dia 25 de juliol de 2014)

Anuncis

About aixòcomesdiu


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: