Category Archives: Uncategorized

Ens ajudeu a traduir ‘Catalonia is not Spain’?

verkami_d3f7e5fe93e3733c029154b40020878fPubliquem aquesta nota per dir-vos que estem col·laborant en la traducció al català del llibre Catalonia is not Spain: A Historical Perspective, escrit i publicat en anglès per Simon Harris. A partir d’avui mateix es pot ajudar a dur a terme el projecte a través de la plataforma de micromecenatge Verkami.

Ens fa molta il·lusió fer-nos càrrec de la traducció per diversos motius, principalment, perquè volem deixar palès el nostre compromís amb el procés que viu Catalunya, un procés que ens ha de portar a la independència del Principat i que també esperem que serveixi per esperonar la consciència nacional de la resta de territoris dels Països Catalans. D’altra banda, creiem (sincerament) que aquest llibre de Harris pot convèncer molts indecisos, perquè ens hi relata les tempestuoses relacions entre l’Estat espanyol i Catalunya, i les conseqüències que se n’han derivat fins al moment actual, d’aquesta relació desigual. És una història explicada des del punt de vista d’un nouvingut, com tants altres nous catalans, amb un enfocament distint i que desmenteix veritats instituïdes basades en premisses falses. I ho fa sense pujar dalt d’una trona a repartir dogmes de fe, amb una mirada segurament no imparcial, però serena.

Si voleu més informació del projecte, podeu fer clic a l’enllaç. I si ens voleu ajudar, col·laborar, fer córrer la veu o ens voleu fer arribar qualsevol idea que us vingui de gust, ja sabeu on trobar-nos. Us ho agrairem a l’avançada.

Moltes gràcies!


Més lliure i obert del que molts creuen

Potser perquè en la gramàtica que va publicar a Gredos el 1962 volia sobretot prestigiar la llengua, sense estridències, s’ha tendit a veure Badia més com a endreçador de sabers acumulats que com a algú que innova i els qüestiona.

Però la gramàtica del 1994, que ha passat massa desapercebuda, ens revela un gramàtic molt més obert de ment i fins i tot heterodox. Badia s’hi mostra sensible als registres i això li permet flexibilitzar la part del nucli sintàctic fabrià que més s’aparta de l’ús. Com ho fa? Distingeix en tot moment entre nivell elevat (N1), corrent (N2) i col·loquial (N3) i partint d’aquesta distinció afirma, per exemple, que la caiguda de preposició a “S’ha acostumat que no li facin cas” -on l’ús posa una adavant el que només és pròpia de N1; i que el pronom relatiu de “Les dades amb les quals treballa” també només és propi de N1, mentre que el de “Les dades amb les que treballa” seria tolerable en N2 i N3. Són punts de vista encara avui heterodoxos que ajudarien a fer més versemblants els diàlegs informals de films i sèries.

(Article publicat per Albert Pla Nualart al Diari ARA el 17 de novembre de 2014.)