Tag Archives: CATANYOL

Com parlen els polítics catalans?

Rac1-logoLa setmana passada ens van convidar al programa 14/15, de la secció d’informatius de RAC1. La idea era resumir en unes poques línies què en pensem de la llengua dels polítics catalans. Concretament, dels líders dels partits amb representació parlamentària. El format del programa és  força desimbolt i l’anàlisi pretenia ser més divertida i irònica que no pas acadèmica.

En la gravació, que dura poc més de dos minuts i mig, podreu escoltar en primer lloc l’opinió de l’editor d’estil de La Vanguardia en català, el filòleg Magí Camps, i després la nostra anàlisi, com si jutgéssim els jugadors del Barça.

Us pengem l’àudio i, a continuació, la transcripció de la nostra intervenció, emesa el proppassat dissabte, 2 de novembre.

ARTUR MAS:

Sobri. Moderat. També en la llengua. Hom diu que és capaç de contenir-se i no pronunciar paraules com independència durant setmanes. De vegades, se li escapa alguna espanyolada com merma, amb dues emes. A Catalunya, però, sabem que se l’estima molt, perquè la remarca amb dues enes palatals.

ORIOL JUNQUERAS:

Es nota que és professor, que domina l’art d’explicar-se. Té un català força correcte, però quan diu que s’han de millorar les rentes dels treballadors, i no les rendes, o «resulta de que hi han grups al Parlament», deixa clar per què es va dedicar a la història i no a la llengua.

PERE NAVARRO:

Tot i que pot regalar-nos joies com la dubta, amb la a ben oberta, parla un català acceptable. No obstant això, és capaç de dir que no escolta el clam de l’independentisme al carrer, quan, en realitat, vol dir que no el sent.

ALÍCIA SÁNCHEZ-CAMACHO:

Ens ho posa fàcil: té un to de veu prou alt perquè la senti tothom. De manera que podem constatar, per exemple, com reparteix as a tort i a dret: deuta, abisma. O es baralla amb els pronoms febles, com el famós dir-lis.

JOAN HERRERA:

Ens adverteix dels perills del capitalisme d’una manera tan propera que fins i tot catalanitza els neoliberals en neolliberals. I quan utilitza la frase feta «la mare dels ous» fa la “s” sorda i no sabem si parla d’ous de debò o de sous.

ALBERT RIVERA:

Juga amb desavantatge: només li podem analitzar el català el 50 % del temps. Així i tot, podem detectar que té problemes amb les preposicions davant d’infinitiu o pot arribar a confondre el sinus matemàtic amb el si de les institucions.

DAVID FERNÁNDEZ:

Trempat. Arrauxat. O hauríem de dir-ne trempada i arrauxada? I és que tant d’ús no sexista del llenguatge ens fa difícil saber de què o de qui parlem. Habitualment tampoc no distingeix la s sorda i la s sonora.


Repicar i anar a la processó

Els debats de política general són sucosos en tants sentits, Rosa, que cada sessió parlamentària donaria per a dotzenes d’aquestes notes que ens intercanviem nosaltres dos. I la conjuntura, com bé expliques, és tan interessant que tothom ens hi veiem empesos, a discutir propostes, vies, gestos, pactes i referèndums. Avui, però, si m’ho permets, em centraré en l’aspecte lingüístic que vas esmentar al final del teu escrit. Continua llegint


Tertulians nerviosos

Tothom ha sentit parlar de Gallifa, el petit municipi de la comarca del Vallès Occidental (tot i que, geogràficament situat al Vallès Oriental), en els últims mesos. La imatge de la petita bandera espanyola penjada de la façana de l’ajuntament ha ocupat alguns titulars i diversos minuts dels mitjans d’informació catalans, i també espanyols. El diari digital Nació digital va publicar aquest article sobre el cas quan l’exalcalde del municipi, Jordi Fornas, va ser entrevistat a Intereconomía. Aquí en teniu un fragment. Hi trobareu alguna catanyolada? «L’alcalde de Gallifa va aconseguir posar dels nervis els combatius contertulians d’Intereconomia, en una entrevista en què li volien passar comptes per la seva actitud “sediciosa” de posar una bandera espanyola diminuta a la façana del seu ajuntament. Des de la seva petita població del Vallès Occidental, el “català tranquil” Jordi Fornas va anar responent amb tota la calma i parsimonia les fiblades que li clavaven des dels estudis de la televisió a Madrid.» http://www.naciodigital.cat/noticia/51588/alcalde/independentista/gallifa/posa/dels/nervis/tertulians/intereconomia

SOLUCIÓ Continua llegint


De com donar una notícia cultural amb el cul…

Ramon Pellicer, durant el Telenotícies vespre del dia 18 de març, introdueix una excel·lent notícia per al teatre català, però no comença bé la lectura i al final les lletres catalanes li ballen i rellisca:

«Només una petita mostra de la trajectòria de Josep Maria Benet i Jornet, una figura crucial de la dramatúrgia catalana moderna i també conegut pel gran públic per ser el pare dels primers culebrons. Rebrà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’11 de juny al Palau de la Música. Òmnium cultural el distingeix per la seva aportació a la cultura en un premi que per primer cop mira cap al teatre.»

Podeu veure el vídeo en aquest enllaç (a partir del minut 33.00).

SOLUCIÓ Continua llegint


Vergonya, cavallers, vergonya!

Avui dilluns, us presentem a la secció de #microcatanyol un article publicat a la pàgina web del diari Ara, en la versió digital, de dia 3 de maig de 2011. Són unes declaracions de Xavier Trias sobre Jordi Hereu quan encara no era alcalde de Barcelona. Hi ha alguna cosa que desentona, oi?

«I és que Trias creu que és “una vergonya” que gent com l’alcalde i candidat del PSC, Jordi Hereu, tinguin l’atreviment d’anar davant de l’Hospital del Mar a dir que Mas ho ha aturat, perquè sap que no és cert, i que ho va aturar el govern tripartit”. “No es pot ser tan atrevit i explicar mentides. S’ha d’explicar la veritat i treure els colors a qui sigui”, ha reclamat.»

Aquí teniu l’enllaç per si voleu llegir l’article sencer. 

UN ALTRE EXEMPLE

Aviam si us ajudem a veure-ho més clar. Un altre exemple de la mateixa catanyolada: avui havia de ser de futbol. Crònica del Tenerife-Barça de la lliga espanyola de 2010 al diari digital El Punt Avui:

«A fe que el Tenerife va estar a punt de portar el Barça a vendre als primers minuts amb una pressió avançada, impetuosa, atrevida que va treure els colors al migcamp barcelonista i va estar a punt d’obrir en canal Márquez i Puyol per l’eix central. Xavi i Busquets van perdre estranyament múltiples pilotes en zona de risc i el Barcelona, avesat a atacar com està, es va veure obligat a defensar-se durant molts minuts.»

Article sencer aquí (això sí, jo no el llegiria; amb la redacció d’aquest fragment ja en teniu més que prou!).

Consell: no us fixeu en la redacció desordenada (per dir-ho suaument), sinó en una construcció que també apareix en el primer exemple… 

CATANYOLADA (solució) Continua llegint


Quan la llengua perd la lògica

«Fill d’una família obrera de Màlaga, sociòleg de professió i cap de gabinet de José Luis Rodríguez Zapatero durant el període d’oposició, el dia que va caure a les seves mans el famós llibre de Lakoff va creure que trobava una pedra filosofal per als problemes de comunicació política del PSOE.»

Fragment d’un article d’Enric Juliana, a La Vanguardia, de 24 d’octubre de 2012.

UN ALTRE EXEMPLE

«La primera part del Barça ha estat un autèntic monòleg. Possessió i circulació en territori ‘blue’, amb paciència, a l’espera de l’oportunitat. I aquestes han arribat en repetides ocasions, sobretot mitjançant Cesc, desencertat en dues rematades amb la seva cama esquerra, quan el gol semblava cantat. El Chelsea, que ho apostava tot al contraatac, ha obtingut el seu premi instants abans del descans, en una ràpida acció en què Drogba ha aprofitat una centrada de Ramires. 1-0 i gerro d’aigua freda per a un Barça molt superior fins al moment.»

Crònica de les semifinals de la Champions de l’any passat a la web del F.C.Barcelona.

TEXTOS CORREGITS Continua llegint


A qui no vol cols, dos plats

—Què dius ara? Tu sents campanes i no saps d’on. Mira, perquè te n’enteris, vaig a explicar-te’n una de bona ara. Recordes la noia aquella morena, aquella que et vaig contar dilluns passat del tren, que estudiava per ser hostessa de vol? Doncs hem quedat per sopar aquesta nit. Ja te la presentaré, és un pibón!

(Continuació de la conversa del tren de la setmana passada)

TEXT CORREGIT Continua llegint


Sexe, festa i… menjar i beure

—Ha sigut el cap de setmana més al·lucinant de la meva vida. Sexe, festa i menjar i beure. Una passada! Deixa’t anar i no perdis el temps en collonades. Que només es viu una vegada, coi! I l’amor aquell platònic que tu busques no existeix. Si existís alguna princesa blava, ja l’hauries trobada. No hi ha res com fotre un bon clau de bon matí: a mi és el que millor em senta. Després sóc un home nou. I, a més, segur que et canviaria la cara aquesta de tres déus, que sembla que m’estiguis fent el judici final!

(Extret i adaptat d’una conversa sentida al tren entre dos mascles de certa edat… i sense vergonya, pels crits que fotien)

Continua llegint


Qui no té un all té una ceba

Aquesta setmana us copiem un fragment de la novel·la Retrat d’un assassí d’ocells, de l’Emili Teixidor. Si pareu atenció, hi trobareu una catanyolada.

La mare ho va dir, un d’aquells dies de la mort d’en Dionís Seguí i del seu fill:
   —Si no hagués estat per la fal·lera dels ocells, el teu pare i Musiú Pierre no s’hagueren dit mai res. I el pobre Dionís, que sortia de matinada a caçar-ne amb ell, tres quarts del mateix. I tot això venia de la vella Madama Marguerite que era la més allerada de tots. Ella havia encomanat la dèria pels ocells a tota la família, menys al germà petit, Musiú Robert, que ara és l’hereu.

(Emili Teixidor, Retrat d’un assassí d’ocells, pàg. 43)

TEXT CORREGIT Continua llegint


La decepció de Joan

Cada dia al voltant de les 9 del matí esperava a sentir el tamborineig dels talons. Obria la porta i seguia el ritme de les passes dues illes. Ella girava cap a l’esquerra i ell seguia recte fins a l’estació. Ahir va decidir no agafar el tren de dos quarts. Van entrar al bar plegats: em dic Joan, i tu? Maria, encantada, li va contestar. Ell va pensar que si s’afanyava, encara tenia temps d’agafar el tren de les 10.

Una història d’amor breu. Per què va sortir rabent en Joan?

TEXT CORREGIT Continua llegint