Tag Archives: MICRORELAT

L’última voluntat

Aquest conte que compartim amb vosaltres va obtenir el segon premi en el I Concurs de microrelats Sergio Beser que es va atorgar aquest mes de desembre proppassat:

L’última voluntat

El doble cataclac del pany en obrir li va deixar palès que no hi havia ningú a casa. Podria gaudir d’una estona de soledat per tractar d’oblidar les males marors de la feina. El telèfon del saló s’esgargamellava i un tic convuls de pampallugues roges li feien de cor. Tant era. Com cada dia d’aquests darrers 25 anys, va trobar una nota enganxada al suro de la cuina. S’hi llegien unes ordres esgarrapades amb lletra afanyada, subsidiària: escalfar la lasanya al microones i, de postres, la llista de la compra; a més, això sí, d’un rutinari beset. Va deixar a la taula el mòbil, que rondinava —mut—, i va pitjar el botó del comandament. Mentre mastegava la lasanya tèbia, va aparèixer una figura compungida en la pantalla plana sobre un fons de ferralla automobilística:

«L’accident s’ha produït a les 8 del matí quan un camió ha envaït la calçada contrària en el kilòmetre 233 de la nacional II en direcció a Talaponsa. En la col·lisió ha resultat morta l’única ocupant del turisme sinistrat, la coneguda locutora de ràdio Sílvia Ribes…».

Va respirar fondo i va despenjar la llista del suro: havia de complir l’última voluntat de la dona.

Rafel Marco i Molina

En aquest enllaç podeu llegir els altres relats premiats i més informació sobre el concurs. Esperem que us agradi.

Anuncis

Sexe, festa i… menjar i beure

—Ha sigut el cap de setmana més al·lucinant de la meva vida. Sexe, festa i menjar i beure. Una passada! Deixa’t anar i no perdis el temps en collonades. Que només es viu una vegada, coi! I l’amor aquell platònic que tu busques no existeix. Si existís alguna princesa blava, ja l’hauries trobada. No hi ha res com fotre un bon clau de bon matí: a mi és el que millor em senta. Després sóc un home nou. I, a més, segur que et canviaria la cara aquesta de tres déus, que sembla que m’estiguis fent el judici final!

(Extret i adaptat d’una conversa sentida al tren entre dos mascles de certa edat… i sense vergonya, pels crits que fotien)

Continua llegint


La decepció de Joan

Cada dia al voltant de les 9 del matí esperava a sentir el tamborineig dels talons. Obria la porta i seguia el ritme de les passes dues illes. Ella girava cap a l’esquerra i ell seguia recte fins a l’estació. Ahir va decidir no agafar el tren de dos quarts. Van entrar al bar plegats: em dic Joan, i tu? Maria, encantada, li va contestar. Ell va pensar que si s’afanyava, encara tenia temps d’agafar el tren de les 10.

Una història d’amor breu. Per què va sortir rabent en Joan?

TEXT CORREGIT Continua llegint