Tag Archives: NÀPOLS

Pàgines d’agraïment

foto.jpg

Foto de l’Arxiu de la Fondazione Erri De Luca

El meu pare tenia un disc de poesies de Lorca, recitades amb la veu impostada i solemne d’un actor. Un disc de versos, no de música, que s’havia de posar al plat de la gramola.
Mentre l’escoltava al seu costat, llegia també el text. El contrast entre les paraules escrites i les recitades em feia vindre una certa confusió. L’intèrpret buscava l’efecte distingit, el timbre encisador. La poesia de Lorca, per contra, eixia d’un dessagnament, bategava per una ferida oberta. També en la història amorosa de “La casada infiel” manifestava la repercussió d’una meravella.
“Se apagaron los faroles
y se encendieron los grillos.”
(S’apagaren els farols
i s’encengueren els grills.)

L’escriptura era més potent que la veu. Va ser la meua primera descoberta sobre l’energia de les paraules. Quan apagàvem la gramola, rellegia els versos. Sonaven com batecs del cor, caminaven amb passos de sandàlies noves, cruixien i feien olor de cuir.
El primer contacte amb la poesia va ser entre les parets de tuf, entre restes d’erupcions, en italià i amb el text espanyol davant. Continua llegint