Tag Archives: TRADUCCIÓ

Pàgines d’agraïment

foto.jpg

Foto de l’Arxiu de la Fondazione Erri De Luca

El meu pare tenia un disc de poesies de Lorca, recitades amb la veu impostada i solemne d’un actor. Un disc de versos, no de música, que s’havia de posar al plat de la gramola.
Mentre l’escoltava al seu costat, llegia també el text. El contrast entre les paraules escrites i les recitades em feia vindre una certa confusió. L’intèrpret buscava l’efecte distingit, el timbre encisador. La poesia de Lorca, per contra, eixia d’un dessagnament, bategava per una ferida oberta. També en la història amorosa de “La casada infiel” manifestava la repercussió d’una meravella.
“Se apagaron los faroles
y se encendieron los grillos.”
(S’apagaren els farols
i s’encengueren els grills.)

L’escriptura era més potent que la veu. Va ser la meua primera descoberta sobre l’energia de les paraules. Quan apagàvem la gramola, rellegia els versos. Sonaven com batecs del cor, caminaven amb passos de sandàlies noves, cruixien i feien olor de cuir.
El primer contacte amb la poesia va ser entre les parets de tuf, entre restes d’erupcions, en italià i amb el text espanyol davant. Continua llegint

Anuncis

Davant d’un quadre

sisley

Alfred Sisley- Flood at Port-Marly (1876)

D’una pintura paisatgística el primer que en mire és el cel. Després m’endinse en la matèria que s’estén avall, la qual sovint dóna nom al títol i marca el tema. Mentre que una pàgina només es pot llegir en horitzontal seguint les línies, un quadre pot tindre diverses lectures.
No tinc una cultura pictòrica, només els gustos d’un passavolant. M’agrada Velázquez, que em demostra l’existència de la perfecció. Em fascina la pintura al fresc, que no admet retocs, esborrades; és l’equivalent en l’alpinisme d’una escalada en absoluta solitud, sense corda.
Continua llegint


Un cànon casolà

Em permetràs que aquesta setmana, Rosa, tenint el Sant Jordi a tocar, deixi de banda la conversa —tan interessant— sobre la felicitat sòlida i l’alegria líquida que vas encetar la setmana passada i et parli dels llibres que més m’han interessat enguany. La llista no pretén ser exhaustiva (no llegeixo tant com m’agradaria), ni alliçonadora (no en tinc la preparació) i tan sols m’hi autoimposo una limitació: que les obres estiguin escrites en català, ja sigui com a llengua original o traduïda. Així que sense més preàmbuls (i sense cap ordre d’importància predeterminat): Continua llegint