Un cànon casolà

Em permetràs que aquesta setmana, Rosa, tenint el Sant Jordi a tocar, deixi de banda la conversa —tan interessant— sobre la felicitat sòlida i l’alegria líquida que vas encetar la setmana passada i et parli dels llibres que més m’han interessat enguany. La llista no pretén ser exhaustiva (no llegeixo tant com m’agradaria), ni alliçonadora (no en tinc la preparació) i tan sols m’hi autoimposo una limitació: que les obres estiguin escrites en català, ja sigui com a llengua original o traduïda. Així que sense més preàmbuls (i sense cap ordre d’importància predeterminat):